Rebem un informe mèdic
Què podem fer per entendre bé un informe mèdic?
Després d’una visita mèdica al vostre fill, després d’una prova o quan li donen l’alta hospitalària (perquè ha estat ingressat o perquè ha anat a urgències), l’equip mèdic us dona un informe mèdic.
Abandoneu el centre i us quedeu a soles vosaltres, el vostre fill i l’informe mèdic. Teniu força interrogants i voleu saber exactament què li passa al vostre fill. Llegiu l’informe mèdic una vegada, dues, tres…, i us atabaleu, no l’acabeu d’entendre. Canvieu d’estratègia: hi busqueu detalls de les explicacions que el metge us ha fet oralment, però no els trobeu. Us pregunteu, per exemple, “què ens ha dit el metge que hem de fer?”, però no trobeu una resposta clara en l’informe.
Teniu molts dubtes! Hi ha moltes formes abreujades que no havíeu vist mai i que, fins i tot, no sabeu com pronunciar. Hi ha paraules desconegudes, que intuïu que són importants, però que no enteneu: algunes són molt especialitzades, d’altres duen uns noms propis que no havíeu sentit mai, i d’altres són mots d’altres llengües, sobretot del llatí i de l’anglès. També hi ha paraules que coneixeu, però dubteu i no sabeu si les heu esteu interpretant correctament. Llegiu frases que us semblen incompletes o mancades de sentit, o que són massa llargues com perquè les pugueu entendre bé… Us comenceu a desesperar en un text laberíntic. Us sentiu perduts! A continuació veurem com evitar-ho!
- No sou estranys ni únics: és normal no entendre completament un informe mèdic perquè és un text altament especialitzat, amb moltes paraules tècniques i amb una redacció sovint força enrevessada. D’una banda, els metges no sempre escriuen correctament, perquè normalment escriuen molt ràpid i de manera molt sintètica. I això fa que en els informes mèdics puguem trobar lletres capgirades, faltes d’ortografia, frases sense verb o subjecte, formes abreujades, paraules molt tècniques, paraules diferents per dir el mateix, etc. I tots aquests aspectes ens fan més difícil la comprensió de l’informe. D’altra banda, el contingut dels informes no se sol adaptar al nivell de coneixement del pacient o dels familiars, tot i que el destinatari principal és, per llei, el pacient. Penseu que l’informe sovint és escrit per més d’un especialista (el que fa l’ingrés del pacient, el que el segueix, el que li dona l’alta). I que en realitat s’adreça a destinataris molt diferents: des dels pacients, familiars i cuidadors, fins als mateixos autors de l’informe, però també a altres especialistes, personal d’infermeria, investigadors, avaluadors de la qualitat assistencial, autoritats sanitàries, psicòlegs, docents, autoritats judicials... I és que l’informe mèdic té moltes finalitats, i això també fa que sigui un document força complex.
- No cal que entengueu completament tot l’informe. Com hem vist, és un document que conté parts diferents adreçades a destinataris diferents. Per tant, es tracta que entengueu sobretot aquelles parts adreçades a vosaltres, els familiars, o als mateixos pacients. Normalment, no us cal conèixer el significat d’una fórmula química, sinó que només voleu saber si heu de prendre la medicina que us han receptat amb o sense aliment, abans o després de menjar, etc. El més important, d’entrada, és entendre la informació bàsica relacionada amb el diagnòstic, perquè voleu saber què té el vostre fill, i també la informació relacionada amb el tractament i les pautes a seguir, perquè voleu tenir clar què heu de fer a partir d’ara.
A continuació, una vegada assumits aquests aspectes, podeu fer servir algunes estratègies per comprendre adequadament l’informe i no sentir-vos perduts:
-
Localitzeu els apartats de Diagnòstic i Tractament.
En primer lloc, fixeu-vos en les diferents parts que té l’informe i localitzeu les dues que us cal entendre bé, i que són, l’apartat de Diagnòstic (que també es pot anomenar Orientació diagnòstica, Judici diagnòstic, Judici clínic), i l’apartat de Tractament (que també es pot anomenar Tractament a l’alta, Tractament i recomanacions, Recomanacions al alta, Pauta terapèutica), que solen situar-se al final de l’informe.
-
L’apartat de Diagnòstic sol contenir el nom o els noms de les malalties o trastorns que es pateix o per les quals s’ha acudit a la visita. Aquests noms són termes o paraules especialitzades, que solen estar recollides en una llista o classificació internacional de malalties, i per això a vegades van precedides d’un número. El número, per tant, només serveix per classificar internacionalment les malalties. I si no enteneu què vol dir algun d’aquests noms de malalties, podeu cercar-lo en un diccionari:
- Hi ha diccionaris generals, que contenen el noms de les malalties més comunes, com el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans i el Gran Diccionari de la Llengua Catalana d’Enciclopèdia Catalana.
- També hi ha diccionaris especialitzats de medicina, que inclouen malalties menys habituals, com el Diccionari Enciclopèdic de Medicina, de l’Acadèmia de Medicina, Enciclopèdia Catalana, Generalitat de Catalunya i TERMCAT, o els diccionaris de l’àrea de ciències mèdiques de la base de dades terminològica del TERMCAT, que es poden consultar a través del Cercaterm.
- I en el cas de les malalties rares us pot ser molt útil consultar alguna base de dades especialitzada, com el Llistat de patologies de FEDER i l’Inventari de malalties rares i de medicaments orfes de ORPHANET.
- L’apartat de Tractament de vegades està subdividit en dos subapartats i és especialment important perquè us indica les pautes que cal seguir i la medicació que heu de prendre una vegada heu abandonat la consulta o el centre mèdic. Un dels aspectes més importants és assegurar-vos que enteneu bé quina dosi cal prendre de cada medicament recomanat.
-
L’apartat de Diagnòstic sol contenir el nom o els noms de les malalties o trastorns que es pateix o per les quals s’ha acudit a la visita. Aquests noms són termes o paraules especialitzades, que solen estar recollides en una llista o classificació internacional de malalties, i per això a vegades van precedides d’un número. El número, per tant, només serveix per classificar internacionalment les malalties. I si no enteneu què vol dir algun d’aquests noms de malalties, podeu cercar-lo en un diccionari:
- Feu-li les preguntes que siguin necessàries a l'especialista. Un cop localitzats els dos apartats més importants (Diagnòstic i Tractament), rellegiu-los amb el metge al davant abans d’abandonar el centre. Feu-li les preguntes que us calguin per estar segurs que els enteneu i que us queda clar què haureu de fer un cop sigueu a casa. Si el metge no us ho acaba d’explicar prou bé, sapigueu que podeu demanar que un altre especialista del centre us ho aclareixi.
- Demaneu un contacte. Abans d’abandonar la consulta o el centre, demaneu un telèfon o una adreça electrònica de contacte, perquè en el cas que més endavant tingueu algun dubte, pugueu resoldre’l ràpidament i fàcilment adreçant-vos a la unitat adequada.
- Rellegiu l'informe a casa vostra. Quan arribeu a casa, llegiu l’informe amb calma i si teniu algun dubte de la resta d’apartats, marqueu-los d’alguna manera (per exemple, amb un retolador) i a la propera visita amb el metge de referència aprofiteu per preguntar-li el que us calgui per resoldre aquests dubtes.
- Arxiveu tots els informes. Acostumeu-vos a desar tots els informes, en paper o digitalment, tan ordenadament com pugueu (per exemple, arxivats en una carpeta per ordre cronològic). I tingueu-los sempre a punt per dur-los a sobre en qualsevol visita mèdica o per consultar-los en cas de dubtes.
Diccionario de Siglas Médicas.
Repertorio de siglas, acrónimos, abreviaturas y símbolos utilizados en los textos médicos en español [+] , de Fernando A. Navarro.
Diccionario médico-biológico, histórico y etimológico. [+] elaborat per la Universidad de Salamanca.
MedlinePlus.. [+]
Quaderns de la Bona Praxi. Col·legi oficial de Metges de Catalunya.
- Quadern 28: Història clínica, tecnologies de la informació i drets del pacient
- Quadern 18: Informes clínics, eines de comunicació
- Quadern 8: La informació clínica facilitada al pacient
- Quadern 4: Finalitat i ús de la història clínica
Viquipèdia.