Rebem un informe mèdic

Què podem fer per entendre bé un informe mèdic?

Després d’una visita mèdica al vostre fill, després d’una prova o quan li donen l’alta hospitalària (perquè ha estat ingressat o perquè ha anat a urgències), l’equip mèdic us dona un informe mèdic.

Abandoneu el centre i us quedeu a soles vosaltres, el vostre fill i l’informe mèdic. Teniu força interrogants i voleu saber exactament què li passa al vostre fill. Llegiu l’informe mèdic una vegada, dues, tres…, i us atabaleu, no l’acabeu d’entendre. Canvieu d’estratègia: hi busqueu detalls de les explicacions que el metge us ha fet oralment, però no els trobeu. Us pregunteu, per exemple, “què ens ha dit el metge que hem de fer?”, però no trobeu una resposta clara en l’informe.

Teniu molts dubtes! Hi ha moltes formes abreujades que no havíeu vist mai i que, fins i tot, no sabeu com pronunciar. Hi ha paraules desconegudes, que intuïu que són importants, però que no enteneu: algunes són molt especialitzades, d’altres duen uns noms propis que no havíeu sentit mai, i d’altres són mots d’altres llengües, sobretot del llatí i de l’anglès. També hi ha paraules que coneixeu, però dubteu i no sabeu si les heu esteu interpretant correctament. Llegiu frases que us semblen incompletes o mancades de sentit, o que són massa llargues com perquè les pugueu entendre bé… Us comenceu a desesperar en un text laberíntic. Us sentiu perduts! A continuació veurem com evitar-ho!

En primer lloc, és important que penseu el següent:
  • No sou estranys ni únics: és normal no entendre completament un informe mèdic  perquè és un text altament especialitzat, amb moltes paraules tècniques i amb una redacció sovint força enrevessada. D’una banda, els metges no sempre escriuen correctament, perquè normalment escriuen molt ràpid i de manera molt sintètica. I això fa que en els informes mèdics puguem trobar lletres capgirades, faltes d’ortografia, frases sense verb o subjecte, formes abreujades, paraules molt tècniques, paraules diferents per dir el mateix, etc. I tots aquests aspectes ens fan més difícil la comprensió de l’informe. D’altra banda, el contingut dels informes no se sol adaptar al nivell de coneixement del pacient o dels familiars, tot i que el destinatari principal és, per llei, el pacient. Penseu que l’informe sovint és escrit per més d’un especialista (el que fa l’ingrés del pacient, el que el segueix, el que li dona l’alta). I que en realitat s’adreça a destinataris molt diferents: des dels pacients, familiars i cuidadors, fins als mateixos autors de l’informe, però també a altres especialistes, personal d’infermeria, investigadors, avaluadors de la qualitat assistencial, autoritats sanitàries, psicòlegs, docents, autoritats judicials... I és que l’informe mèdic té moltes finalitats, i això també fa que sigui un document força complex.

  • No cal que entengueu completament tot l’informe.  Com hem vist, és un document que conté parts diferents adreçades a destinataris diferents. Per tant, es tracta que entengueu sobretot aquelles parts adreçades a vosaltres, els familiars, o als mateixos pacients. Normalment, no us cal conèixer el significat d’una fórmula química, sinó que només voleu saber si heu de prendre la medicina que us han receptat amb o sense aliment, abans o després de menjar, etc. El més important, d’entrada, és entendre la informació bàsica relacionada amb el diagnòstic, perquè voleu saber què té el vostre fill, i també la informació relacionada amb el tractament i les pautes a seguir, perquè voleu tenir clar què heu de fer a partir d’ara.

A continuació, una vegada assumits aquests aspectes, podeu fer servir algunes estratègies per comprendre adequadament l’informe i no sentir-vos perduts:
  • Localitzeu els apartats de Diagnòstic i Tractament.  En primer lloc, fixeu-vos en les diferents parts que té l’informe i localitzeu les dues que us cal entendre bé, i que són, l’apartat de Diagnòstic (que també es pot anomenar Orientació diagnòstica, Judici diagnòstic, Judici clínic), i l’apartat de Tractament (que també es pot anomenar Tractament a l’alta, Tractament i recomanacions, Recomanacions al alta, Pauta terapèutica), que solen situar-se al final de l’informe.

    • L’apartat de Diagnòstic sol contenir el nom o els noms de les malalties o trastorns que es pateix o per les quals s’ha acudit a la visita. Aquests noms són termes o paraules especialitzades, que solen estar recollides en una llista o classificació internacional de malalties, i per això a vegades van precedides d’un número. El número, per tant, només serveix per classificar internacionalment les malalties. I si no enteneu què vol dir algun d’aquests noms de malalties, podeu cercar-lo en un diccionari:


    • L’apartat de Tractament de vegades està subdividit en dos subapartats i és especialment important perquè us indica les pautes que cal seguir i la medicació que heu de prendre una vegada heu abandonat la consulta o el centre mèdic. Un dels aspectes més importants és assegurar-vos que enteneu bé quina dosi cal prendre de cada medicament recomanat.

  • Feu-li les preguntes que siguin necessàries a l'especialista.  Un cop localitzats els dos apartats més importants (Diagnòstic i Tractament), rellegiu-los amb el metge al davant abans d’abandonar el centre. Feu-li les preguntes que us calguin per estar segurs que els enteneu i que us queda clar què haureu de fer un cop sigueu a casa. Si el metge no us ho acaba d’explicar prou bé, sapigueu que podeu demanar que un altre especialista del centre us ho aclareixi.

  • Demaneu un contacte.  Abans d’abandonar la consulta o el centre, demaneu un telèfon o una adreça electrònica de contacte, perquè en el cas que més endavant tingueu algun dubte, pugueu resoldre’l ràpidament i fàcilment adreçant-vos a la unitat adequada.

  • Rellegiu l'informe a casa vostra.  Quan arribeu a casa, llegiu l’informe amb calma i si teniu algun dubte de la resta d’apartats, marqueu-los d’alguna manera (per exemple, amb un retolador) i a la propera visita amb el metge de referència aprofiteu per preguntar-li el que us calgui per resoldre aquests dubtes.

  • Arxiveu tots els informes.  Acostumeu-vos a desar tots els informes, en paper o digitalment, tan ordenadament com pugueu (per exemple, arxivats en una carpeta per ordre cronològic). I tingueu-los sempre a punt per dur-los a sobre en qualsevol visita mèdica o per consultar-los en cas de dubtes.

A mesura que aneu passant per diferents estat emocionals, i que aneu assumint i coneixent millor el diagnòstic, necessitareu un nivell més sofisticat d’informació i us caldrà trobar fonts noves i aprendre a avaluar opinions que poden ser conflictives. Per això a continuació us oferim alguns recursos que us poden anar bé.

Diccionario de Siglas Médicas. 

Com hem comentat abans, les abreviacions (sigles, abreviatures, símbols) sovint generen problemes de comprensió, perquè el seu significat no és transparent i afegeixen foscor a l’informe mèdic. En tots els diccionaris abans esmentats trobareu algunes sigles, però existeix un Diccionario de Siglas Médicas, elaborat per la Societat Espanyola de Documentació Mèdica (SEDOM), que n’incorpora moltíssimes, més de 4.000, i que es va actualitzant permanentment.


Repertorio de siglas, acrónimos, abreviaturas y símbolos utilizados en los textos médicos en español [+] , de Fernando A. Navarro.

Es el repertori més extens de sigles mèdiques en espanyol, conté més de 27.000 unitats que corresponen a gairebé 100.000 significats diferents i qeu es de gran utilitat per a desentranyar el significat d'abreviatures no explicades.


Diccionario médico-biológico, histórico y etimológico. [+]  elaborat per la Universidad de Salamanca.

Més del 80 % dels termes mèdics que usen els metges tenen una part que és un segment llatí o grec: són paraules formades amb peces d’aquestes llengües clàssiques. Per exemple, el segment -itis, que vol dir ‘inflamació’, i que apareix en noms mèdics com sinusitis, rinitis, bronquitis i fins a 150 paraules més; el segment -ectomia, que significa ‘extirpació quirúrgica’, i que trobem en termes com amigdalectomia, apendicectomia, mastectomia o vasectomia i fins a 60 paraules més, o el segment nefro-, que vol dir ‘ronyó’, i que forma termes com nefròleg, nefrologia, nefrític, nefroma i fins a 35 paraules més. Aquest recurs de formació de mots mèdics és una estratègia molt intel·ligent perquè només amb 1.000 peces grecollatines poden formar-se més de 100.000 paraules, ja que les combinacions són infinites. I també perquè coneixent aquests segments és molt més senzill entendre el significat dels termes mèdics que els contenen. Per exemple, tots els mots que inclouen la peça hepato- tenen relació amb el fetge, i tots els que porten la peça -ectomia impliquen que es tracta d’una extirpació d’alguna part del cos. A més, aquestes peces s’usen en moltíssimes llengües, tant en anglès, com en francès, italià o danès, de manera que, si les coneixem, adquirim una comprensió de mots mèdics en diverses llengües. Per saber el significat d’aquests segments grecollatins, podeu consultar el Diccionario médico-biológico, histórico y etimológico, elaborat per la Universitat de Salamanca, i el Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT), elaborat per diverses institucions i editat pel TERMCAT.


MedlinePlus.. [+] 

Si voleu informació més detallada sobre la documentació que rep un pacient, podeu consultar el MedlinePlus en castellà, que és el lloc web dels Instituts Nacionals de la Salut per a pacients, familiars i amics, elaborat per la Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units d’Amèrica, que és la biblioteca de medicina més gran del món.


A més, MedlinePlus ofereix informació sobre malalties, afeccions i benestar en un llenguatge fàcil de llegir i entendre. MedlinePlus s’actualitza diàriament. Concretament, sobre la comunicació escrita metge-pacient, és interessant l’entrada de Historia clínica.


Quaderns de la Bona Praxi.  Col·legi oficial de Metges de Catalunya.

Si voleu trobar informació més detallada sobre la documentació que rep un pacient, podeu consultar la col·lecció de Quaderns de Bones praxis del Col·legi oficial de Metges de Catalunya. Concretament , sobre la comunicació escrita metge-pacient, són especialment interessants els quaderns següents:


Viquipèdia.  

Si encara voleu saber més coses sobre una malaltia o trastorn, podeu consultar-ne el significat a la Viquipèdia. Les entrades solen estar revisades i actualitzades, i són fiables. Ara bé, cal tenir en compte que si aneu més enllà de la primera pàgina correu el risc de perdre-us en la informació, i aleshores és molt important que apliqueu les recomanacions sobre la cerca d’informació a internet recollides al tema Com s’ha de preparar la visita mèdica? Penseu que en cada una de les entrades de malalties o trastorns de la Viquipèdia sempre trobareu un quadre, a la part dreta de la pantalla, que us donarà informació de tipus classificatori i també us remetrà a l’entrada corresponent de la MedlinePlus, un lloc web que conté informació sobre medicina i salut, adreçada fonamentalment a l'usuari i/o pacient, no al professional. És un servei de la Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units d’Amèrica i dels Instituts de Salut, que ha rebut diversos guardons i que conté una enciclopèdia de medicina, un diccionari de termes mèdics i un directori d’hospitals i metges. Consulteu, per exemple, l’entrada de la Viquipèdia per a Síndrome de Rett.