Tenim una prova mèdica

Quan estigueu a la consulta i el metge us digui que heu de fer una prova al vostre fill, podeu consultar el vostre mòbil o llibreta, on tindreu anotades les preguntes que necessiteu fer-li.

En aquesta circumstància, és important que tingueu en compte la informació següent:

• Digueu-li al vostre metge que teniu unes preguntes anotades i que us agradaria formular-les-hi.  Davant de comentaris vostres desordenats, o poc específics, o bé que no heu tingut temps d’ordenar, segur que agrairà preguntes clares i breus. Seria bo plantejar les preguntes amb el to adequat. És a dir, no es tracta de demanar explicacions al metge, a banda que hagi de justificar la seva decisió clínica. Les preguntes les formuleu per, ni més ni menys, tenir informació sobre la prova i per poder preparar el vostre fill. Es tracta de poder fer una coalició terapèutica, un equip amb el vostre metge i no de qüestionar-lo. Si ho sentiu així, així ho transmetreu.


• Prendre nota.  No dubteu a treure un bolígraf i un paper per anotar el que us contesti. Us pot semblar que us en recordareu de tot al sortir, però molt probablement no serà així. Preneu notes, no literalment, però sí que podeu anotar les paraules clau que després us podran servir per recuperar el fil de les respostes.


• Tingueu en compte el vostre fill.  Mentre aneu formulant les preguntes, tingueu en compte la presència del vostre fill. És una prova que li faran a ell, de manera que l’heu de fer partícip, en la mesura que es pugui, de la vostra conversa amb el metge sobre la prova.


• Com podeu tenir-lo amb compte?  Dependrà molt de l’edat, però, per exemple, les mirades són molt importants. Mireu el vostre fill quan parleu amb el metge. És una persona que també és protagonista del diàleg i, com a tal, heu de tenir-lo en compte amb el llenguatge no verbal: amb la mirada, tocant-lo, apropant-lo a vosaltres, situant-lo de manera que pugui veure el metge i us pugui veure a vosaltres.


• Digueu al vostre fill que al sortir li explicareu què ha dit el metge.  És molt probable que quan el metge respongui les vostres preguntes, el vostre fill no ho entengui gaire bé. Si passés això, mirant-lo només a ell; li direu: “això que ens està explicant el nostre metge és una mica difícil d’entendre per a tu, però després, quan sortim, t’ho explicaré tot”. Si feu això, contribuireu a tranquil·litzar-lo i també a què sàpiga que tot el que esteu parlant, encara que no ho entengui, també li pot interessar, per això, després li explicareu.

A la pàgina web Bupasalud trobareu informació ampliada sobre més preguntes que podeu fer als metges quan us indiquin que cal fer una prova mèdica al vostre fill

Fareu una llista d’aspectes que s’haurien de tenir en compte abans d’anar a la prova:

• L’ansietat es contagia?  No, no és una malaltia, però sí que és contagiosa, igual que els badalls i el riure. Penseu en com us sentiu quan noteu que el vostre pare, la vostra parella o la vostra amiga estan nerviosos o angoixats. També us poseu neguitosos, és natural! Per això és important que intenteu estar tranquils abans de la prova, que no penseu que hi haurà problemes o que el vostre fill ho passarà malament. Cal que parleu amb ell de manera tranquil·la i li transmeteu confiança i seguretat.


• Què voleu explicar-li al vostre fill sobre la prova?  Sobre aquest tema, les nostres recomanacions són les següents:
  
  
  • Utilitzeu un llenguatge que el vostre fill pugui comprendre. Expliqueu-li només el que és capaç d'entendre i de la manera en què ell ho pugui entendre. Segons la malaltia del vostre fill, és possible que no sigui fàcil, però el més important no són les paraules o si ell les comprèn completament, sinó el vostre to de veu, el vostre contacte, la manera amb la qual us comuniqueu amb ell. Les emocions que li transmeteu són essencials perquè percebi la situació sense ansietat.
  
  
  • Digueu la veritat. No és aconsellable dir mentides sobre què passarà. Si l’experiència del vostre fill és completament diferent al que li heu explicat, se sentirà enganyat i això no contribuirà a la seva tranquil·litat per a les properes proves.
  
  
  • Expliqueu-li de manera senzilla per quin motiu s’ha de fer la prova i en què consistirà. També pot ser útil que el vostre fill sàpiga on li faran la prova i qui li farà. Sobretot si és algú que ja coneix i, fundamentalment, si podreu estar al seu costat. Saber que estareu amb ell segur que el tranquil·litza i, si no és possible que l’acompanyeu, també és millor que ho sàpiga abans i que pugueu dir-li que estareu a l’habitació del costat, atents per si hi ha qualsevol cosa.
    Segons la Carta Europea dels Drets dels Infants Hospitalitzats, el nen té dret a estar acompanyat dels seus pares. Si el personal del centre no ho permet, més endavant us donem les orientacions sobre com actuar en aquesta situació.
  
  
  • No doneu aquestes explicacions a la nit. Anar a dormir i quedar-se sol i a les fosques és un moment que pot despertar pors o ansietat. A més a més, no us té a prop per fer preguntes o per dir-vos com se sent. És millor parlar-ne a plena llum del dia i en un moment en què quedin hores per davant en les quals pugueu estar amb el vostre fill.
  
  
  • Utilitzeu un joc per explicar com serà la prova. Tant si el vostre fill comprèn bé el que li dieu, com si no us entén completament, el joc és una bona manera de transmetre el que passarà i de convertir-la en alguna cosa més propera i menys dramàtica. Podeu jugar a “anar al metge” de diferents maneres, amb ninots, dibuixos, contes... segons l’edat. Això us permetrà fer teatre junts per mostrar-li de manera més fàcil què passarà. A més, ell podrà expressar com se sent.
  
  
  • Transmeteu al vostre fill que ho està fent bé. És important fer-li sentir que, encara que plori en algun moment o que us necessiti, ho està fent bé, que és un nen valent i que és normal que senti por o angoixa, que tothom l’ha experimentat i que no per això ho està fent malament. Passi el que passi, no l’heu de renyar ni dir-li que es porta malament.


• Intenteu que l’experiència no sigui negativa.  Just abans de la prova o durant, també hi ha algunes coses que podeu fer per intentar que l’experiència no sigui negativa. Us n’explicarem algunes:
  
  
  • Deixeu que el vostre fill controli alguna cosa de la situació. Quan esteu a l’hospital o a la consulta mèdica, sovint sentiu que heu perdut el control de la situació: acostumeu a fer únicament el que us diuen que feu i no podeu decidir res. Deixar que el vostre fill pugui controlar alguna cosa de les que passen pot ajudar-lo a sentir-se millor. Per exemple, deixeu-li decidir si vol portar algun objecte amb ell per acompanyar-lo durant la prova (un peluix, una joguina, el seu xumet..., alguna cosa que ell triï). Deixeu que us digui què voldrà fer quan s’acabi la prova (pujar als gronxadors, menjar-se un gelat, anar a la platja...). Vol fer-se un dibuix a la gasa que li han posat?, vol dir-li alguna cosa a la infermera o al metge? Vol trucar a algú proper (l’àvia, un amic, el seu germà, etc.) per explicar-li què li han fet? Deixeu que faci alguna cosa que vulgui fer, encara que no sembli una idea genial. Si no és possible que el vostre fill us transmeti què li ve de gust fer, com que vosaltres sí que sabeu què li agrada, podeu suggerir-ho perquè la situació sigui més suportable.
  
  
  • Ajudeu el vostre fill a estar més relaxat durant la prova. Per ajudar-lo a estar més relaxat, podeu fer el següent:
    
    
    • Fer-lo respirar profundament. Digueu-li que respiri a poc a poc, molt a poc a poc, i profundament. Respireu amb ell, al mateix ritme i conteu les respiracions profundes (una, dos, tres...). D’aquesta manera se sentirà més tranquil.
    
    
    • Fer-lo imaginar. Tanqueu els ulls i intenteu que visualitzi una imatge bonica i assossegada, habitualment un paisatge o un espai que calmi. Per ajudar-lo, podeu demanar-li que tanqui els ulls i aneu dient-li el que voleu que s’imagini: els elements que apareixen al paisatge, els colors, els sons...
    
    
    • Distreure’l amb una altra activitat. Què li agrada fer al vostre fill que sigui compatible amb la prova? Cantar, jugar amb el mòbil, mirar una pel·lícula a la tauleta, escoltar un conte...Qualsevol cosa que el mantingui atent durant una estona i distret de la prova pot ser un bon recurs.


• Què fer si el professional us demana que sortiu de la sala on se li està fent la prova.  Cada vegada són menys els centres i els professionals que sol·liciten que els pares no hi siguin presents. De fet, la Carta Europea dels Drets dels Infants Hospitalitzats diu literalment que el nen té:
  

  “Dret a estar acompanyat dels seus pares o de la persona que els substitueixi el màxim de temps possible durant la seva permanència a l’hospital, no com espectadors passius sinó com elements actius de la vida hospitalària sense que això comporti costos addicionals: l’exercici d’aquest dret no ha de perjudicar ni obstaculitzar l’aplicació dels tractaments als que s’ha de sotmetre l’infant”.

  És a dir, que no només el pare o la mare teniu dret a estar amb el vostre fill, sinó que si no us ho permeten, estan vulnerant un dret fonamental de qualsevol nen.
  Si el centre no us permet acompanyar el vostre fill durant la prova i vosaltres i ell voleu estar junts, el nostre consell és que demaneu que la prova no es realitzi i que parleu amb el Servei d’Atenció al Pacient que tingui el centre sanitari. En el cas que no cedeixin a les vostres peticions, que estan emparades en una carta europea que tot centre ha de respectar, en el Servei d’Atenció al Pacient han d’aclarir-vos la norma en la qual es basen i com podeu efectuar una queixa formal.

Relaxació

EduCaixa. Petites relaxacions. Meditació

EduCaixa. Petites relaxacions. Musculars

Visualització o imaginació guiada

Un número creixent d’investigacions mèdiques suggereix que la imaginació també pot ajudar a reduir el dolor i l’ansietat i a afavorir els sentiments positius. De fet, s’ha constatat que la gent que practica la imaginació guiada durant la quimioteràpia se sent més relaxada i positiva sobre aquesta experiència que no pas aquells que no la practiquen.

La tècnica de la imaginació guiada (també coneguda com tècnica de “visualització”) acostuma a funcionar millor quan la persona comença amb pocs minuts de respiració conscient. Funciona d’aquesta manera: amb els ulls tancats, imagineu-vos un lloc segur o un lloc que heu visitat en el passat que us ha transmès una sensació d’alegria, satisfacció i plenitud. Podria ser, per exemple, un parc d’atraccions, la casa dels avis, un lloc en el qual el nen s’hagi sentit bé. Mantingueu la imatge d’aquest lloc a la ment durant una estona i intenteu reproduir tots els detalls del que veieu i sentíeu:

• Com noteu la terra o el terra que teniu als vostres peus? Fa calor o fred? Cor la brisa al vostre voltant?


• ¿Se senten sorolls d’animals a la distància o sons de la naturalesa (com, per exemple, l’aigua que flueix)?

Si sou el més descriptius possible sobre el lloc seleccionat, se us facilitarà l’entrada en aquesta escena i us ajudarà a sentir-vos més relaxats. Podeu anar fent preguntes al vostre fill per mantenir la seva atenció centrada en la situació agradable. D’aquesta manera, el petit no estarà tan pendent del que li hagin de fer.

Tal com passa a la meditació, també us vindran a les vostres ments pensaments que us distrauran mentre practiqueu la imaginació guiada. Admeteu aquests pensaments i després deixeu que desapareixin mentre us torneu a concentrar en les imatges que veieu i els sons que sentiu.

Fuente: KidsHealth.org

Faros. Hospital Sant Joan de Déu.  Analítica de sang en nens: en què consisteix?
Consells per preparar al vostre fill i disminuir les seves pors si li han d’extreure sang.

Bebés y más.  Papá y mamá, ¿aún dejáis solos a vuestros hijos en las pruebas o tratamientos médicos?
Article que analitza el compliment dels drets dels nens hospitalitzats en alguns hospitals d’Espanya.

Laboratorio Hidalgo. [+] 
Es un blog de consejos para preparar a nuestro hijo y disminuir sus temores si tienen que extraerle sangre.

Primer Diccionari Il·lustrat de Medicina. [+] 
És un diccionari de medicina per a nens i nenes de 6 a 14 anys, elaborat a partir del coneixement i del desconeixement que sobre els termes mèdics tenen. Hi han participat 1500 escolars de Catalunya i ha estat editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat.