Com s’ha de preparar la visita mèdica?

Quin objectiu us plantegeu per a la visita mèdica?

Teniu prevista una visita mèdica amb el vostre fill o filla. La visita suposa una oportunitat per explicar com li ha afectat la malaltia durant el període entre visites: com és la vida diària?, podeu plantejar dubtes, avaluar possibles nous tractaments amb el metge, veure quina activitat pot fer el vostre fill i, en general, conèixer l’evolució de la malaltia.

Què podeu fer?

Per preparar la visita mèdica, heu de preguntar-vos quina informació necessiteu, quines proves heu de portar, quin material, com us plantejareu la relació amb el metge, etc. És per aquest motiu que és molt important que abans de la visita penseu quin és el vostre objectiu: Què voleu obtenir de la visita?

A continuació, us presentem uns llista d’orientacions per preparar la visita al metge:

Escriviu i organitzeu els dubtes que vulgueu plantejar. Porteu-ho escrit a la consulta com a recordatori. Organitzeu-los de major a menor importància.

Marqueu els dubtes resolts. A mesura que aneu obtenint respostes, marqueu els dubtes com a resolts per assegurar-vos que aconseguiu el màxim profit de la visita mèdica.

Analitzeu la visió que teniu del vostre metge. Penseu durant uns segons com veieu el vostre metge: com un pare protector, com una persona amb autoritat, com un membre de l’equip que cuida el vostre fill, com un company amb qui comparteixes tasques, etc. Si us sentiu còmodes tal com el veieu, no feu res. Ara bé, si el fet de veure el metge com una persona amb autoritat, per exemple, fa que li tingueu por, plantegeu-vos mirar-lo des d’un punt de vista diferent. D’aquesta manera podreu teniu una relació més igualitària que afavoreixi la comunicació entre ell i vosaltres.

Porteu les proves mèdiques anteriors. Pot ser útil que porteu les proves anteriors organitzades cronològicament i per tipus de prova.

Comenteu amb el vostre metge un article científic sobre la malaltia del vostre fill. Si heu trobat informació fiable a internet sobre la investigació o tractament per a la malaltia del vostre fill i voleu comentar-la amb el vostre metge, porteu-la impresa. Assegureu-vos que es mostra el Codi HON, el WMA, l’autoria, les dades de l’article o qualsevol dada que mostri al metge que es tracta d’una informació fiable.

Vestiu el vostre fill amb roba fàcil de treure. Vestiu el vostre fill amb roba fàcil de treure en cas que li hagin de fer de fer alguna exploració. Si és possible, aneu amb un acompanyant que estigui amb el nen durant la visita, de manera que pugueu centrar-vos amb la relació amb el metge i amb el que us diu.

Porteu material per distreure el nen. El temps d’espera abans de la consulta pot allargar-se una hora o més. Per als nens aquesta espera és especialment pesada i als centres de salut o als hospitals no sempre hi ha material o personal que els distregui o els faci distreure. En aquests casos, va bé portar material de casa: joguines petites, una tauleta amb jocs o vídeos, paper, contes, colors, menjar, la seva música preferida, etc.

Recursos

Espera abans de la visita: alguns recursos

Gabriel Gracía. Tècnica de la Tortuga. Controlar l'enuig.

FIESTIKIDS. Lullaby Baby Relaxing Song. Vídeo de músia relaxant per a bebès i nens.

Música relajante. Relaxació per a nens: tècnica Koeppen.

Espera abans de la visita: fer volar la imaginació

Mentres espereu la visita, centrar-se en una visualització que permeti al vostre fill fer volar la imaginació, fa que el temps passi més ràpid i que pugui estar distret i relaxat a la vegada. Per aixo us suggerim els seguents curtmetratges.

Curtmetratges animats. El Venedor de Fum

Curtmetratges Pixar. The moon (La lluna)

Curtmetratges Pixar. Convivència.

Espera abans de la visita: visualització

És interessant que abans de la visita miri una animació perquè d’aquesta manera s’activa la seva imaginació, fa que estigui distret, relaxat i que el temps li passi més ràpid.

eduCaixa. Un món d’activitats educatives. Visualització: el mar.

Visualització o imaginació guiada

Amb els ulls tancats, imagineu-vos un lloc segur o un lloc que heu visitat en el passat i que us va transmetre una sensació d’alegria, satisfacció i plenitud. Podria ser, per exemple, un parc d’atraccions, la casa dels avis, un lloc en el qual el vostre fill s’hagi sentit bé. Manteniu la imatge del lloc a la ment durant una estona i intenteu reproduir tots els detalls de quan veies i senties:

Com noteu el terra que teniu sota els vostres peus? Fa calor o fred?
Corre la brisa al vostre voltant?
Se senten sorolls d’animals a la distància o sons de la naturalesa, per exemple, com flueix l’aigua?

Si vosaltres i el vostre fill sou el més descriptius possible sobre el lloc seleccionat, us facilitarà l’entrada en aquesta escena i us ajudarà a sentir-vos més relaxats. Podeu anar fent preguntes al nen, per mantenir la seva atenció centrada en la situació agradable. D’aquesta manera el petit no estarà tan pendent del que li hagin de fer.

Tal com passa amb la meditació, quan practiqueu la imaginació guiada, també us poden vindre pensaments que distreuen. Admeteu aquests pensaments i després deixeu que s’esvaeixin mentre us torneu a concentrar en les imatges i els sons.

Fuente: Kids Health. Tècniques de relaxació per a nens amb malalties greus.

Por al metge. Preparar com parlarem amb ell

És important que intenteu estar tranquils abans de la visita mèdica, que no penseu que el metge no us prestarà atenció o bé que us tractarà “com nens”. L’angoixa bloqueja, no permet pensar amb claredat. Entre d’altres recursos, us pot ajudar tenir en compte els aspectes següents:

Portar ben preparat el material de la visita mèdica.
Portar informació que hagueu trobat i que vulgueu contrastar.
Fer preguntes obertes (com ara, com ho puc fer per tenir els resultats de les proves i els anàlisis del meu fill?)
Interessar-vos per aspectes mèdics (com, per exemple, com avança l’assaig clínic?, on tenen previst publicar?
Preguntar, com a pare/mare d’un nen afectat, què podeu fer per denunciar que falten recursos, però deixant clar que els metges estan fent una gran tasca; o com posar una queixa contra el gerent/director de l’hospital en la qual quedi valorada en positiu l’actuació del metge.
Somriure la major part del temps i ensenyar els palmells de la ma.
Mostrar-vos atents al que diu el metge, assentir, repetir el que us diu per assegurar-vos que ho he entès (parafrasejar).
Demanar el tractament i la informació de la visita per escrit

Si visualitzeu i imagineu que apliqueu aquests recursos amb resultat positiu, us ajudarà a preparar la visita.

Què s’ha de fer durant i després de la visita mèdica?

Durant la visita mèdica prevista per al vostre fill, podeu posar en pràctica i utilitzar el material que hem preparat al repte 1: Quin objectiu us plantegeu per a la visita mèdica?

Què podeu fer?

Durant la visita mèdica és important que tingueu en compte la informació següent:

• Aprofiteu al màxim el poc temps disponible de la visita mèdica. Per aprofitar el temps de la visita és convenient portar els dubtes i preguntes anotats, els canvis rellevants del vostre fill des de l’última visita i les proves ordenades. Es tracta de saber què podeu demanar i quan ho podeu demanar, amb correcció i empatia, per establir una relació de col·laboració amb el metge.

• Demaneu tota la informació que us pugui ser útil. A la visita mèdica podeu sol·licitar tota aquella informació que cregueu que us pugui ser útil. Per exemple:

història clínica

tractaments

• Assegureu-vos que heu entès el metge. Per garantir Que enteneu el que us diu el metge i que el metge entengui el que vosaltres li voleu explicar, és útil utilitzar el recurs de parafrasejar el discurs de l'altre, el que l'altra persona ha dit. Quan el metge hagi acabat la seva explicació, vosaltres li explicareu el que heu entès de tot el que ha dit, per assegurar-vos que ho heu entès bé. Li demanareu al metge que faci el mateix quan li expliqueu símptomes i li presenteu els vostres dubtes. D'aquesta manera us assegurareu que heu sabut comunicar-li el que li volíeu dir.

• Preneu nota. Anoteu el que us diu el metge i, d'aquesta manera, us assegureu que no se us oblidarà res del que us hagi dit oralment. És una eina de suport.

• Graveu la conversa amb el metge. Si aneu sols amb el vostre fill a la consulta, és complicat prendre notes, heu de preguntar i estar pel nen al mateix temps. Una opció, en aquest cas, és gravar la conversa amb el metge (gravació de veu). Per fer això, haureu d'explicar al metge per quin motiu voleu gravar la visita i demanar-li permís per poder fer-ho. Les dades sensibles protegides per la LOPD que surtin a la conversa estan autoritzats pel pare/mare. És una gravació que no tindrà difusió pública. Si el metge es mostra reticent, a l'inici de la visita podeu gravar un missatge com el següent:

"Jo, (nom i cognoms)………, amb DNI ……… major d’edat, pare/mare de: (nom y cognoms) ………………, em comprometo a utilitzar aquesta gravació de la visita del dia (data)…………… amb el Dr. ………………… amb finalitat privada i únics efectes de ......... (recordatori de les indicacions del metge)".

Recursos

Moment del diagnòstic

Hi ha professionals de la salut que comuniquen el diagnòstic de forma abrupta, dura per al pacient. Sense tanta ni cap mena d'empatia. En aquestes situacions va bé controlar les emocions i, tot i que no és fàcil, plantejar la vostra situació al metge de manera assertiva. Podeu explicar al metge de forma clara l'impacte, la incertesa, el dolor que us produeix conèixer aquest diagnòstic del vostre fill. Com que en aquesta situació tindreu un total desconeixement de la malaltia, podeu utilitzar frases com les següents:

Li agrairé si, de forma breu, m'explica en què consisteix la malaltia, quina és la seva evolució habitual, que sol passar i com afectarà al meu fill.
Li agrairé que m'expliqui possibles tractaments i els seus efectes.
Li agrairé que m'orienti sobre pàgines web i associacions on pugui trobar informació fiable.

En algunes ocasions el metge pot donar respostes tipus "està en una fase inicial, no es preocupi"; "no passa res, en última instància es pot fer un transplantament. S'estan fent amb molt d'èxit; "té la malaltia N, però en principi tot està bé, no hi ha grans variacions per preocupar-se, i si l'òrgan X deixa de funcionar hi ha pastilles/tractament que supleixen la seva funció...". En aquest punt depèn de cadascú, però insistir a preguntar on podeu trobar informació fiable ajudarà al vostre fill i també a vosaltres mateixos.

Vídeo del Profesor Bas Bloem, metge neuròleg que treballa al Departament de Neurologia de la Radboud University Nijmegen Medical Centre a Holanda. La seva presentació explica la transició entre un model de Salut 1.0 i el que ell denomina "Cures de salut participatives".

Història clínica

L’article 15 de la Llei 41/2002 del 14 de novembre regula l'autonomia del pacient i els drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica

Qualsevol omissió d'informació o de documentació que aquesta llei estableix com a obligatòria és responsabilitat de l'hospital o del centre mèdic corresponent. A la història clínica han de constar-hi els metges i els professionals de la salut que han intervingut en l'assistència de la persona afectada.

Aquesta Llei 41/2002 estableix que la història clínica s'ha de conservar durant un període mínim de 5 anys (art. 17).

Els punts que obligatòriament per llei s’han d'incloure a la història clínica són:

la documentació que fa referència al full clínic estadístic,
l’autorització de l’ingrés,
l'informe d'urgències,
l'anamnesi i l'exploració física,
l'evolució,
les ordres mèdiques,
el full d'interconsulta,
els informes d'exploracions complementàries,
el consentiment informat,
l'informe d'anestèsia,
l'informe de quiròfan o de registre del part,
l'informe d'anatomia patològica,
l'evolució i la planificació de cures d'infermeria,
l'aplicació terapèutica d'infermeria,
el gràfic de constants,
l'informe clínic d'alta.

Assertivitat

L’assertivitat és una habilitat per ser francs i directes. Dir el que es vol dir sense ferir els sentiments dels altres, sense menysprear-los i sense sotmetre's a la seva voluntat. Aquesta habilitat està relacionada amb tenir una bona autoestima i potencia l’empatia entre els interlocutors, cosa que facilita l'apropament entre diverses postures i l'entesa mútua.

Fundació Pere Tarrés. Comunicar-se assertivament

Empatia

Quan parlem d'empatia ens referim a saber posar-se en el lloc de l'altra persona. Situar-se de manera afectiva en les emocions i la realitat de l'altra persona. És una habilitat que et permet experimentar el punt de vista i la situació de l'altra persona, però sense haver de pensar ni opinar igual que opina l'altre.

Una persona empàtica sap escoltar amb atenció, és flexible, pot influir sobre les emocions dels altres, intenta comunicar i sentir allò que sap que pot ser d'ajuda per a l'altra persona. Una persona empàtica és una persona amb capacitat autocrítica.

Bren Brown. Sobre l'empatía

Eines per a la comunicació

Alicia García Oliva. Herramientas para una buena comunicación. Aquest vídeo explica de manera senzilla i sintètica aspectes claus de la comunicació no verbal i com afecten en les vostres relacions.

Durant i després de la visita mèdica

Fundació Josep Laporte. Kit de la visita médica

En la consulta. En aquest vídeo s'ofereixen consells útils per preparar la visita abans d'anar al centre de salut, a la sala d'espera o a la consulta.

Al salir de la consulta. Aquest vídeo ofereix consells útils per preparar la pròxima visita.